PROGRAMA MARC ELECTORAL

ELECCIONS MUNICIPALS 2007.

SUMARI

1. L’ecologia en el cor de les polítiques municipals

1.1 Cap a eco-municipis i un desenvolupament urbà sostenible

1.2 Accessibilitat, mobilitat i transport sostenibles

1.3 Cap a una revolució energètica local

1.4 Cap a una nova cultura local de l’aigua

1.5 Gestió sostenible del territori i dels recursos naturals

1.6 La gestió integral dels residus: minimitzar, reciclar, tancar les

incineradores

1.7 Salut mediambiental i qualitat de vida

1.8 Protecció dels drets dels animals i del benestar animal

2. Cap a la conversió ecològica de l’economia local

2.1 Economia social, solidària i ecològica en una economia deslocalitzada i plural

2.2 Fiscalitat ecològica

2.3 Finances locals social i ambientalment sostenibles

2.4 Empreses mediambiental i socialment responsables

2.5 Del turisme de massa al ecoturismo de qualitat

3. El municipi, actor de la solidaritat i dels drets para Tod@s

3.1 Un habitatge digne, accessible i ecològica per a tots i totes

3.2 Societat plural, integració i interculturalitat

3.3 Dret universal de ciutadania (ciutadans i ciutadanes d'Europa i del Món)

3.4 Per una solidaritat Nord-Sud

4. Cap a la democràcia participativa, transparència i informació

4.1 Democràcia participativa activa

4.2 Reforma dels governs locals

4.3 Convivència, justícia de proximitat i resolució pacífica dels conflictes

4.4 El municipi com nucli de la societat de la informació

4.5 Mitjans de comunicació públics plurals i independents

1 . L’ECOLOGIA EN EL COR DE LES POLÍTIQUES MUNICIPALS

1.1 Cap a eco-municipis i un desenvolupament urbà sostenible

El model vigent de disseny urbanístic, quant a alguna cosa tan central com els

usos del territori, ha de substituir-ne: cal passar del model tecnocràtic i

desenvolupistes a un model sostenible i democràtic, que convidi a les i els

ciutadans a responsabilitzar-se del disseny del municipi.

L'eco-municipi ha de ser un lloc agradable on viure, un espai on créixer i

participar. Mes que en grans obres cal pensar en un gran projecte de

sostenibilitat urbana, sense distinció i amb justícia entre barris. Un poble

sostenible és aquell que fa un ús racional del sòl i de l’energia, que empra

tecnologies netes i estructures no agressives. La majoria de les següents

propostes, a més de contribuir a la conservació dels recursos naturals,

suposaran una racionalització de la despesa pública i una font de generació

d’ocupació.

a) Els plans d’urbanisme han d’incorporar i potenciar en el seu contingut els

avantatges ecològics de les ciutats i el paisatge com elements base de la

planificació urbanística i de la seva pròpia diversitat.

- Disseny urbà per a aconseguir ciutats diverses en funció de les seves

condicions físiques. Els plans d’urbanisme han d’ordenar les ciutats en funció

de les condicions físiques del lloc: Per a això han de procedir a combinar la

zonificació (els elements en funció de les condicions d’ús i edificació) i

l’estructura urbana (els elements de relació i d’infraestructura dels serveis

generals).

- Disseny urbà per a la integració de funcions i activitats en la ciutat. Els

plans d’urbanisme han de permetre una ordenació urbanística mixta, no segregada

entre les diverses zones urbanes i responent al principi de la diversitat

urbana. Perquè una ciutat més integrada, mixta, i no segregada espacialment és

una ciutat més sostenible i igualitària. Permet un millor, fàcil i més còmode

desenvolupament de les funcions humanes sobre l’espai.

- Disseny urbà per a reduir la necessitat de transport. Incloure en el

planejament urbanístic les necessitats de transport, el que implica definir la

relació entre superfície total i densitat zonal, distàncies màximes i forma

urbana global, zonificació dels usos i els mitjans de transport. L’objectiu és

reduir els costos de transport, les taxes dels desplaçaments individuals i els

moviments obligats de les persones, entre residència, treball i llocs d’oci.

- Disseny urbà per a ciutats sostenibles en els fluxos de recursos. Des del

planejament urbanístic cal promoure cicles tancats i sostenibles en la gestió

dels residus (tractant en primer terme de reduir-los), l’ús de materials i

recursos locals, la satisfacció de les necessitats energètiques possibilitant

l’estalvi i l’eficiència, i la promovent les energies renovables, així com la

utilització sempre que sigui possible de recursos no contaminants o, almenys,

reutilitzables i reciclaves.

b) Establir en el planejament urbanístic un sol tipus de sòl urbanitzable per a

evitar expectatives i tensions especulatives.

c) Aprovació del PGOU (Pla General d’ordenació Urbana) orientant-lo a la

qualitat i equilibri urbanístics i a la creació i qualificació del sòl per a VPO

(habitatges de protecció oficial) en funció de les necessitats socials.

Limitar en el planejament i l’execució urbanístiques l’ús de

les diverses figures d’alteració i modificació a posteriori dels PGOU,

sotmetent-les si escau a control ciutadà i avaluació ambiental.

d) Reglamentar l’avaluació Estratègica Ambiental dels projectes urbanístics

municipals i provincials, fent-lo obligatori en qualsevol modificació

substancial del PGOU i de les Normes Subsidiàries. / Entre les noves atribucions

de la Regidoria de Medi ambient/Sostenibilitat estarà la d’emetre informes

obligatoris d’avaluació Ambiental Prèvia per a totes les actuacions que, àdhuc

sent competència d’altres àrees, siguin susceptibles de produir impacte

ambiental (control de sorolls, infraestructures, urbanisme, instal·lació

d’antenes de telefonia mòbil, etc.). En els projectes de caràcter general i en

les actuacions més rellevants l’informa serà encarregat a organismes i

professionals independents.

i) Eliminar totes les construccions establertes en l’espai del domini públic

hidràulic i d’influència directa de les lleres. Limitar les plantacions de gespa

i d’altres espècies altament consumidores d’aigua. Ús d’aigua no potable per al

reg i neteja.

f) Instal·lació d’energia solar tèrmica en els edificis d’ús públic i en els

habitatges de nova construcció. Programa d’implantació progressiva de l’energia

solar fotovoltaica.

g) Eliminació progressiva dels materials de PVC en les construccions municipals,

pel seu fort impacte ambiental.

h) Eliminació total de les barreres arquitectòniques i adaptació del mobiliari

urbà a les necessitats de les persones amb problemes de mobilitat.

i) Estricte control de les infraccions urbanístiques.

j) Planificació urbanística que tingui en compte els valors estètics del

paisatge urbà, que redueixi la necessitat de transport i que integri diversos

usos en un mateix espai, evitant així la segregació en funció d’aquests i els

desequilibris entre les diferents zones.

Aprovar plans que marquin objectius ambientals per a la societat, que incloguin

amidades de suport, així com promoure un comportament exemplaritçant per part de

les administracions públiques.

a) Desenvolupament d’agendes Locals 21 en tots els municipis, així com en

entitats supra municipals, impulsades i coordinades per les i els regidors i

agències de sostenibilitat.

b) Suport i adhesió a la Campanya Europea de Ciutats i Municipis Sostenibles.

c) Realitzar auditories ambientals de tots els edificis i instal·lacions de

propietat o gestió municipal.

d) Incloure l’avaluació Estratègica Ambiental a l’hora de valorar els principals

projectes municipals.

1.2 Accessibilitat, mobilitat i transport sostenibles

Pacificar el tràfic en els municipis, per a passar de la ciutat dels automòbils

a la ciutat del vianant ha de ser un dels objectius principals de la política

municipal en el segle XXI. Volem crear PROXIMITAT: entre l’habitatge i el

treball, entre les escoles i les cases, entre les botigues i l’esplai, i també

crear ACCESSIBILITAT sobre mobilitat. Fa mancada canviar radicalment el trànsit

motoritzat pel no motoritzat (bicicletes) i retornar el protagonisme a les

persones vianants. La mobilitat en les ciutats ha de garantirtzar a totes i tots,

especialment als sectors amb majors dificultats, la necessitat de transport es

respondrà de la forma més sostenible i segura i s’abordarà de forma integral el

principal problema amb el qual ens enfrontem en el transport urbà: el de les

àrees metropolitanes.

a) Una vinculació absoluta entre els planejaments urbanístics i de mobilitat,

complint els preceptes bàsics de la CARTA EUROPEA dels DRETS VIANANTS. A mitjà

termini, retornar el màxim de l’espai dels carrers a les bicis, vianants, als

nens i a les persones majors a l’esplai i a la naturalesa:

b) Elaborar plans municipals, metropolitans, comarcals i provincials de

mobilitat i transport sostenible i segur, amb els següents objectius:

• Reduir un 20% la utilització de vehicles privats dintre de les ciutats.

• Augmentar en un 30 % l’ús del transport públic urbà i net dintre de les

ciutats.

• Modificar la actual taxa intermodal de transport en les àrees metropolitanes

fins a arribar a un increment significatiu per al ferrocarril.

• Reduir la sinistralitat en accidents de tràfics urbà en un 50 %.

• Arribar a el 50 % d’ús de fonts energètiques renovables o no contaminants en

el transport públic.

• Incrementar en un 50% els desplaçaments no motoritzats (vianants, bicicletes i

altres mitjans de transport alternatius).

• El desenvolupament i seguiment d’aquest pla, així com la seva avaluació, a més

de ser portat a terme per la regidoria corresponent, ha de contar en els

aspectes més executius, amb un Institut municipal de mobilitat i transport

sostenible i segur.

c) Elaborar plans de transport intermodal en les àrees metropolitanes:

• On no existeix, introducció de sistemes tarifaris de bitllet únic.

• Introducció de sistemes d’automòbils d’ús o propietat compartida que connectin

per ex. zones residencials amb el centre urbà o fomentar els aparcaments

dissuasoris.

• Fomentar l’ús combinat de la bici (amb possibilitat de llogar bicis públiques)

i del transport públic –especialment el ferrocarril–, i afavorir l’accés i

l’aparcament en les estacions i a la porta dels edificis públics.

d) Una aposta decidida per a potenciar i garantir un transport públic de

superfície suficient, ampliant i protegint les xarxes d’autobusos,

reintroduint el tramvia en els eixos de forta demanda i estenent la xarxa

ferroviària de tren i metre allà on sigui necessari.

i) Adoptar mesures que afavoreixin la mobilitat dels sectors socials amb majors

dificultats de desplaçament: majors, persones discapacitades, nenes i nens...

Transport gratuït per a pensionistes, desocupats i altres col·lectius socials

desfavorits.

f) Amidades per a incentivar el transport públic col·lectiu: campanyes

informatives, millora de línies, prioritat de tràfic, etc.

g) Dissenyar d’acord amb els usuaris, i construcció d’una xarxa de carrils-bici

en els municipis, que converteixin a la bicicleta en una alternativa real de

mobilitat.

• Fer una xarxa de carrils i pistes per a bicis, tant en les vies públiques

urbanes, com les interurbanes, que connectin qualsevol punt amb els altres.

• Que els carrils bici proporcionin uns recorreguts protegits i segurs per a

qualsevol desplaçament, en general, i per als quals han de fer els nens i joves

en particular, des de la seva casa al col·legi o a d’institut.

• Incentivar l’ús de la bici, amb campanyes d’educació ambiental en les escoles,

i altres activitats, com: la celebració de la setmana de la bici, de la setmana

sense cotxes, etc.

• Estendre el dret d’admissió de la bicicleta en el transport públic.

• Donar prioritat des dels Ajuntaments a l’ús de la bicicleta, en els

desplaçaments que realitzi la policia municipal.

h) Realitzar una xarxa arterial d’itineraris per als vianants.

i) Desenvolupar de manera permanent una campanya d’informació i conscienciació

ciutadana destinada a la reducció de l’ús del transport privat i motoritzat, que

inclogui la participació dels municipis en iniciatives com la setmana europea de

la mobilitat i el dia europeu sense cotxe.

j) Donar suport mitjançant exempcions fiscals un ús més racional i reduït dels

vehicles, així com als propietaris de vehicles que utilitzin la millor

tecnologia i resultin més eficients i menys contaminants.

k) Racionalització del tràfic i campanya permanent de conscienciació ciutadana

destinada a la reducció de l’ús del transport privat motoritzat. Impuls d’un

pacte social per la mobilitat urbana sostenible.

m) Imposar la pràctica de “ pactes locals per a la mobilitat ”, entesos com un

compromís mutu entre les autoritats locals i tots els agents afectats: entitats

i col·lectius ciutadans, partits polítics, consells de participació, empreses de

transport públic, ciutadania a títol individual, etc. Fixar una sèrie de línies

d’actuació de les administracions en programes i inversions concretes de

caràcter plurianual, i establir objectius quantificables i indicadors per a fer

el seguiment i contrastar l’eficàcia.

1.3 Cap a una revolució energètica local

Enfront del doble desafiament del canvi climàtic i de la fi del petroli, el

model energètic actual devora recursos escassos i és agressiu amb el medi

ambient. I és que les ciutats són receptores netes de fluxos energètics, el que

genera un impacte ambiental en la zona on es produïx l'energia que és consumida

en aquelles, al que se suma l'impacte ambiental produït pel transport d'aquesta

energia. Per a reduir aquests impactes i incrementar les taxes de producció

energètica autòctona de les ciutats es proposa definir plans municipals i

provincials de foment de l'estalvi i l'eficiència energètica i de les energies

renovables, que desenvolupin els següents aspectes:

a) L'energia més barata i més neta és la qual no es consumeix; és necessària i

viable una reducció del consum del 20% per al 2010: actuant sobre el consum

públic, realitzant campanyes de sensibilització de la ciutadania, promovent una

arquitectura eficient energèticament (veure cap a un eco-poble: orientació,

captació solar passiva, aïllament..):

• Obligatorietat d'ús de criteris de construcció bioclimáticos en les noves

construccions en el municipi i aplicació dels principis de l'eficiència

energètica en l'àmbit de l'administració local

• Obligatorietat d'instal·lar panells solars per a aigua calenta sanitària en

tots els edificis de nova construcció en el municipi.

• Obligatorietat de realitzar auditorias energètiques a totes les noves

construccions.

• Suport a la seva implantació i difusió social; Informació i sensibilització.

b) Elaborar Plans Municipals de foment de les energies renovables i d'estalvi i

eficiència energètica, que inclogui amidades per a avançar cap als següents

objectius:

• Reduir en un 50% les emissions de gasos d'efecte hivernacle en activitats o

instal·lacions municipals.

• El 15% del total del consum d'energia de les ciutats de mes de 50.000

habitants ha de ser generada per energies renovables.

• Almenys un 20 % del total de l'energia consumida per activitats i

instal·lacions municipals ha de provenir de fonts renovables, o no contaminants.

• Incentivar econòmicament l'estimulació de l'eficiència energètica, tant en els

habitatges de nova o antiga creació, com en les empreses que se situen en cada

terme municipal

c) Crear sistemes locals de gestió energètica i potenciar la producció local

d'energia a través una planificació descentralitzada i participativa.

d) Millorar el rendiment energètic dels processos industrials, internalizando el

cost real de les actuals fonts d'energia;

i) Fomentar la cogeneración de calor i electricitat i recuperació de la calor

residual industrial; generalitzar la recuperació d'olis domèstics

f) Suport a la investigació a petita escala i als projectes de demostració.

g) Aplicació d'un sistema tarifario just basat en el principi de “MUNICIPI

D'EFICIÈNCIA TERMODINÀMICA”, per davant dels principis de rendibilitat.

1.4 Cap a una nova cultura local de l'aigua

El proveïment de l'aigua, el sanejament o depuració de les aigües residuals i el

tractament dels residus són serveis essencials dels governs locals atribuïts

pels articles 26 i 86.3 de la Llei de Bases de Règim Local. L'aigua és un recurs

natural imprescindible per a garantir la vida en qualsevol ecosistema, necessari

per a la qualitat de vida de les persones i l'activitat econòmica de qualsevol

comunitat humana.

En un municipi sostenible ha de promoure's una nova cultura de l'aigua que no

només promogui l'estalvi i l'eficiència, sinó que corregeixi l'equivocada

percepció social dels problemes relacionats amb la gestió de l'aigua Aquesta

percepció és la qual ha permès la realització de l'aberrant Pla Hidrològic

Nacional, i que reduïx la qüestió a suposats dèficit, quan els problemes reals

estan relacionats més aviat amb la contaminació d'aigües superficials i

subterrànies, la sobreexplotació, els usos inadequats i la colonització absoluta

del mitjà natural per a la captació d'aigua per a fins econòmiques, col·lapsant

els sistemes hídriccs que constituïxen el substrat de tots els ecosistemes.

• Ordenances municipals d'estalvi i eficiència en el sistema de proveïment i

consum d'aigua, amb els següents objectius:

- Instal·lació de reductos d’aigua i energia a totes les llars als hogars, empreses, oficines i edificis municipals.

- Arribar a en els municipis de més de 20.000 habitants la depuració terciària i

la reutilización d'aigües residuals.

• El foment d'ordenances municipals perquè en els edificis de nova construcció

s'incorporin mecanismes d'aprofitament de les aigües pluvials i dobles xarxes de

reutilización de les aigües emprades per a l'ús domèstic.

• La promoció de programes de rehabilitació dels equipaments públics per als

quals, de manera progressiva, es vagin incorporant tecnologies de control del

consum i de l'aprofitament de les aigües usades.

• Elaborar estudis que ens permetin conèixer les potencialitats hídricques del

municipi per a ajustar la gestió de la ciutat i el creixement urbanístic des de

l'equilibri ecològic.

• Promoure les inversions necessàries per a aprofitar les aigües de les

depuradores, reconvertint-les de químiques en ecològiques, per al reg de parcs i

jardins municipals.

• Mantenir la titularitat pública de la gestió i les infraestructures de les

aigües: extracció, subministrament i depuració.

• Adequar la demanda a l'oferta (i no al revés com es fa actualment): extreure

solament les quantitats estrictament necessàries i tornar-les molt depurades als

cabals naturals.

• Aplicar una política de preus sostenible de l'aigua significa no incentivar el

consum: utilitzar les taxes i preus públics de l'aigua amb fins ambientals,

desincentivando les pautes de consum elevat, repercutint el cost real d'obtenció

d'aigua, i establint un sistema de blocs, de tal manera que el preu del metre

cúbic d'aigua s'incrementi de manera exponencial amb l'augment del consum.

Mantenir uns preus democràtics i socialment justs.

• Millorar les infraestructures de subministrament d'aigües existents, promoure

els sistemes de regadiu eficients (a través d'una tarifa segons volum).

• Les infraestructures de depuració industrial han de ser assumides completament

per qui consumeix les aigües i no per les i pels contribuents segons el principi

de qui contamina, paga la depuració. Les fàbriques que aboquen sense depurar,

haurien de perdre la llicència en lloc de pagar multes. Les aigües industrials

han de depurar-se (i reutilitzar-se) dintre mateix de cada productor. El sistema

consisteix a agafar les aigües més baix d'on s'han de retornar, la qual cosa és

molt més pedagògic.

• La recuperació per a l'ús públic dels aqüífers locals en aquelles zones on han

estat clausurats per contaminació de nitrats o d'altres metalls pesats,

toxicitats provinents generalment de la química sintètica aplicada a

l'agricultura.

• Una política sostenible de l'aigua ha de tractar de garantir el

subministrament a partir de les seves aigües subterrànies i, per tant, s'han de

sanear com més aviat millor. No podem dependre de transvases que robin l'aigua

d'altres regions.

• L'impuls de programes d'educació ambiental per a fomentar una cultura

ciutadana que afavoreixi l'estalvi i un ús racional de l'aigua.

• Incorporar a les campanyes de comunicació de les empreses (públiques o

privades amb concessió administrativa) que gestionen el subministrament d'aigua

en les ciutats, mancomunitats i comunitats de regantes i usuaris missatges i

valors pròpies del que s'ha donat a conèixer com nova cultura de l'aigua.

• Limitar les plantacions de gespa i d'altres espècies altament consumidores

d'aigua.

• Millorar la qualitat i l'eficiència dels usos agraris de l'aigua amb mesures

com:

- Elaborar un mapa provincial sobre l'estat dels aqüífers

- Prohibir l'extracció en aqüífers contaminats o sobreexplotats.

- Establir un comptador individualitzat de consum d'aigua per a cada explotació

agrària.

- Graduar els preus de l’aigua de manera que afavoreixin l’estalvi i

l’eficiència, en funció de les possibilitats tècniques i del tipus de cultiu

1.5 Gestió sostenible del territori i dels recursos naturals

Som testimonis d’una massiva sobreexplotació dels nostres recursos naturals a

força de tecnologia i aportacions d’ingredients artificials, els quals, a mitjà

termini, esgotessin irreversiblement la capacitat de recuperació del nostre

entorn natural.

Mar i litoral . El litoral és la zona on major és el creixement demogràfic i la

mar segueix sent sobreexplotado. Suposa una clara amenaça per a uns ecosistemes

la fragilitat dels quals és creixent, i el seu valor natural és cada vegada

major mentre que cada vegada són més escassos.

a) Plans municipals, metropolitans i provincials de protecció del litoral, amb

els següents objectius:

• Protegir els espais amb valor ambiental, establint-los en cada municipi del

litoral i adoptant mesures per a la seva protecció efectiva.

• Introduir en l'ordenació urbanística objectius de sostenibilitat, limitant el

creixement d'urbanitzacions i declarant moratòries en zones saturades.

b) Moratòria en la construcció o ampliació de nous ports esportius en els

municipis costaners.

c) Moratòria en la construcció de nous camps de Golf en els municipis de costa.

d) Apostar decididament per la pesca sostenible.

Mitjà rural . L'agricultura és un sector econòmic i social el pes del qual en el

PIB no reflecteix adequadament la seva dimensió ambiental, ni el seu paper en

l'articulació social i territorial. En aquest sentit és en el qual es proposen

les següents mesures, que han d'aconseguir l'objectiu d'afavorir els tipus

d'agricultura amb major rendibilitat social i ecològica, que no sempre

coincideixen, almenys en el curt termini, amb els quals major rendibilitat

econòmica (via comprat i/o subvencions, directes o indirectes), presenten.

a) Pla de foment de l'agricultura ecològica que donar suport l'oferta i

producció de productes ecològics, a través de mesures com:

• Proporcionar finques municipals per a crear una xarxa de cooperatives

col·laboradores d'agricultura ecològica.

• Facilitar per part dels ajuntaments, sòl i mitjos per a impulsar la creació

d'horts ecològics escolars i familiars, així com granges ecològiques familiars.

• Incrementar l'escala de l'agricultura ecològica, donant suport la constitució

i el funcionament d'associacions i cooperatives de productors-consumidors

agraris ecològics.

b) Fomentar el consum de productes ecològics, mitjançant iniciatives com:

• Recuperar receptes culinàries locals, elaborades a partir d'ingredients de la

zona i ecològics.

• Promocionar en restaurants locals, i especialment en els municipis més

turístics, la introducció en les seves cartes d'un “menú ecològic”, realitzat

amb ingredients autòctons de la zona.

• Promocionar la comercialització dels productes agraris ecològics locals,

impulsant fires comarcals i creant denominacions d'origen i marques de qualitat

de productes autòctons i ecològics.

c) Establir un pla municipal de bones pràctiques agrícoles en els ajuntaments

rurals, organitzant cursos, tallers i campanyes per a difondre experiències

agràries que hàgin de destacar-se per la seva contribució a generar un

desenvolupament socioeconòmic sostenible i equilibrat.

d) Establir plans municipals, comarcals i provincials d'ordenació dels cultius

sota plàstic.

i) Volta a la ramaderia extensiva

f) Declarar als municipis “municipis lliures de transgènics”, desenvolupant

campanyes que informin i conscienciïn sobre els riscos associats als organismes

manipulats genèticament (OMGs), i adoptant mesures que permetin informar al

públic sobre quins productes inclouen en la seva composició OMGs, i que així

puguin exercir la sobirania del consumidor. Garantir el compliment del Protocol

de Cartagena sobre Biodiversitat, ratificat per l'Estat Espanyol (ena.2002)

sobre el control de la contaminació per OGM en l'alimentació.

Mitjà natural . Un objectiu que Els Verds hem de plantejar-nos en la gestió

municipal és implicar a l'administració local en la protecció dels valors

naturals, que participin conforme a les seves competències en la satisfacció de

la demanda ciutadana de preservar la naturalesa i que vegin en un mitjà natural

protegit i bé conservat una oportunitat per al desenvolupament social i la

qualitat de vida en el municipi, amb una regulació que afavoreixi un ús públic

sostenible dels recursos naturals, doncs la protecció no pot veure's simplement

com una mera restricció a l'explotació econòmica del territori i els recursos.

Especialment , es proposen amidades per a atendre els espais més amenaçats i en

els que una perspectiva local resulta més eficaç.

a) Aprovar ordenances municipals de protecció de la biodiversitat i de foment de

la jardineria sostenible a les zones verdes.

b) Crear Jardins Botànics Provincials.

c) Elaborar pla municipals de protecció d'espais amb alt valor ambiental, com

aiguamolls i lleres fluvials i boscos de ribera.

d) Desenvolupar plans provincials de gestió cinegética i piscícola, amb els

objectius de minimitzar l'impacte ambiental d'aquestes activitats i garantir la

seva sostenibilitat ambiental

i) Elaborar i desenvolupar Instruccions Bàsiques sobre formes sostenibles

d'aprofitament i gaudi de les forests de titularitat municipal.

f) Lluitar contra les pedreres il·legals.

1.6 La gestió integral dels residus: minimitzar, reciclar, tancar les

incineradoras.

En una societat basada en el “usar i llençar”, la prioritat en termes de residus

radica en la minimització i la prevenció . És essencial que els municipis

prenguem mesures clares per a evitar al màxim la producció de residus inútils. A

més de posar un fre a la nostra manera de consum actual engegant els altres

punts d'aquest programa, vam considerar que la incineració no té cabuda dintre

d'un futur sostenible i es pronuncia en favor d'una intensificació del

reciclatge i del compostaje, així com d'altres mètodes de tractament alternatius

que comencen avui a prendre força en la resta d'Europa.

a) Engegada d'un pla de separació selectiva en origen dels residus sòlids urbans

(RSU), reciclatge integral dels mateixos i aposta per la biometanización i el

compostaje. Objectius:

• Reduir en un 15% el volum de RSU produïts en els municipis.

• habitants.

• Impedir la incineració de RSU.

• Engegar Sistemes Integrals de Prevenció i de Gestió per a la Recollida

Selectiva en Origen dels RSU, tant a nivell local, com comarcal acompanyats de

minicentrales municipals de producció de biogás i de compostaje de gran

qualitat: creació d'ocupació estable local, estalvi energètic, producció d'un

adob immillorable per al consum local.

b) Generalització de ecoparques, amb mesures de tractament i recuperació com la

producció de biomassa, el compost local a partir de residus domèstics i de

jardí, o la reutilización i el reciclatge dels materials de construcció.

c) Construcció de plantes de generació elèctrica per biogas en els abocadors

municipals.

d)

i) Afavorir l'aprofitament agroambiental dels residus agrícoles, així com les

possibilitats que la biomassa oferix per a la transició cap a un model energètic

més sostenible.

f) No autoritzar nous cementiris o magatzems de residus nuclears (ni l'ampliació

de les instal·lacions existents) en qualsevol municipi.

g) Declarar als tots municipis com “municipis lliures de PVC”, reduint en les

construccions municipals dites materials, donat el gran impacte ambiental de la

seva obtenció i de la seva ulterior gestió com residu.

h) Afavorir la utilització d'envasos retornables i d'altres productes ecològics.

i) Controlar i assessorar a la indústria i als comerços. Assegurar una producció

neta de principi a fi; amb productes de qualitat, duradors, que es puguin

reparar fàcilment; amb materials renovables, obtinguts de manera que conservin

la viabilitat de l'ecosistema del que són extrets; no tòxics ni problemàtics pel

que fa a la seva utilització i recuperació.

1.7 Salut mediambiental i qualitat de vida

Definició de Salut de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Any 1947: “La

salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només

l'absència de malaltia o dolència”

La salut depèn sobretot dels estils de vida, la cultura i el medi ambient. Ha de

guiar el disseny de totes les polítiques (socials, econòmiques, fiscals,

agrícoles...). Per tant, els propostes d'aquest apartat estan profundament

vinculades a les de tots els altres apartats d'aquest programa amb l'objectiu

d'aconseguir un municipi amb una alta qualitat de vida per a tots i totes, sense

exclusió.

a) Canvis en els models econòmics: Els models actuals on preval la productivitat

i la rendibilitat econòmica tenen una influència directa sobre l'individu, la

seva qualitat de vida i en definitiva, la seva salut. És necessari reforçar el

concepte de “ Rendibilitat Social i ecològica ”

b) La salut en el treball: Començant pel mateix “stress laboral”, existeix una

llarga llista de malalties associades al treball (problemes respiratoris,

càncers, etc.). Hem de ser conscients de la seva importància i buscar la manera

d'afrontar-les apropiadament.

c) Promoure estils de vida lliures de drogues, amb un canvi de la política

repressiva a la de gestió de riscos, en el consum de drogues d'abús inclosa la

legalització gradual del consum i desenvolupar un marc legal per a les

"medicines naturals”.

d) Promoure una vida sana amb campanyes d'informació, reduint l'IVA dels

productes biològics i ecològics, potenciant la seva producció (cooperatives

producció-distribució-consum), amb un major consum en les escoles,... Donar

suport la pràctica de l'exercici físic.

i) Promoure una vida lliure del fum del tabac. Exigim el compliment íntegre de

la Llei 28/2005 de 26 de desembre, de mesures sanitàries enfront del tabaquisme

i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels

productes del tabac. Per a això, i en vista de l'incompliment flagrant que

s'està donant de la mateixa, proposem la creació d'inspectors depenents de les

administracions públiques que controlin l'aplicació de la llei i tinguin la

potestat d'imposar sancions als responsables dels llocs que aquesta no es

compleixi.

LLUITAR CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA , LUMÍNICA, ATMOSFÈRICA I

ELECTROMAGNÈTICA

Les conseqüències afecten directament a la salut de les persones i al nivell de

qualitat de vida de la ciutadania. Els Ajuntaments han d'assumir el repte de

promoure mesures d'impacte contra la contaminació acústica, atmosfèrica,

lumínica i electromagnètica en les ciutats.

a) Es proposa la instal·lació de cabines de control que ens permetin conèixer la

informació de la qualitat de l'espai públic i els índexs de la contaminació

blanca o invisible en temps concret, que faciliti el disseny de polítiques i

programes d'acció. Conèixer amb la màxima precisió possible el diagnòstic

ambiental del municipi, és a dir, el seu estat de salut ambiental.

b) Planificar la ubicació de les activitats econòmiques per mitjà de Normes

Urbanístiques i evitar incompatibilitats; aprovar i aplicar ordenances

municipals efectives contra el soroll; actualitzar periòdicament el mapa de

sorolls de la ciutat per a generar sensibilització ciutadana; organitzar

campanyes educatives ...

c) Promoure, des de la pròpia Administració, la utilització de vehicles menys

sorollosos, controlar i eliminar el soroll produït per motocicletes i camions,

protegir amb paviments especials i pantalles acústiques allà on sigui possible i

salvaguardar, també, l'aïllament acústic en els habitatges i oficines per mitjà

d'ordenances municipals.

d) Recuperar ecològicament de l'entorn de les instal·lacions educatives, a més

de la proscripción de la realització d'obres als voltants , en horari escolar.

i) Respecte a les fonts de radiacions electromagnètiques s’exigeix l’aplicació

del principi de precaució. Per això, proposem el control estricte de tots els

focus de contaminació electromagnètica (antenes de telefonia mòbil, torres

d'alta tensió, transformadors d'alta potència, etc.) que actualment campen

–legal o il·legalment– per totes les nostres ciutats i nuclis urbans.

f) Controlar i limitar la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil . Per a

això, és necessari l'immediat compliment de la legalitat vigent, amb la

paralització i desmantellament immediat de totes les antenes de telefonia mòbil

en situació il·legal i la immediata declaració d'una moratòria d'instal·lació

d'antenes, l'obligació a les operadores a compartir les antenes, allunyar els

emplaçaments de les antenes una distància significativa dels habitatges i zones

sensibles, tenir en compte protocols d'investigació seriosos per organismes

independents de les operadores, aplicar el principi de precaució.

g)

h) Reduir tota classe de focus lumínics manifestament innecessaris, com els

quals precedeixen i connecten uns esdeveniments festius amb uns altres, com és

el cas de les festes nadalenques, etc.

i) Reduir les fonts i el volum de la contaminació, aspecte que aquesta

íntimament relacionat amb el consum i producció d'energia i impulsar la

regeneració i filtració de l'aire per mitjà de la creació –per exemple– de zones

verdes amb espècies vegetals adequades per a augmentar la transformació de CO 2

en oxigen.

j) Dur la naturalesa a cada carrer, mitjançant una política de reverdecimiento

de totes i cadascuna d'elles. Com hem d'anar recuperant els carrers per a un ús

totalment públic (sense trànsit, aparcaments, asfalt i ciment), anem a poder

contar amb un increment d'espai verd disponible per a tot el món.

1.8 Protecció dels drets dels animals i del benestar animal

Per a gran part de la societat, cal anar més enllà en la protecció dels animals:

enfront de la concepció que els concedeix atenció tan sols en la mesura que

resulten útils (o productius), cada vegada més persones defensen que els animals

tenen valor en si mateixos, i que el que necessita justificar-se és la seva

utilització. Amb això s'amplia la comunitat dels éssers amb drets dels éssers

racionals als éssers sintientes. Però avui, els abusos als quals són sotmesos

són encara massa, doncs manquem d'una base normativa i sobretot executiva per a

evitar actuacions que reben el rebuig de la majoria de la població. Per tant ,

és necessari adoptar mesures per a acostar el tracte actual als animals a la

voluntat majoritària.

a) Ordenances municipals que prohibeixin qualsevol pràctica que comporti

maltractament i tortura animal.

b) No promocionar ni subvencionar escoles taures, corregudes de toros, o

qualsevol espectacle que comporti el maltractament animal.

c) No crear nous zoològics, transformant progressivament els existents en

centres de recuperació.

d) Elaborar un pla que desenvolupi l’educació en els valors animalistes i la

promoció de les dietes vegetarianes.

i) La coordinació i avaluació d’aquestes mesures es realitzarà a través d’una

Oficina Municipal de Protecció i Benestar Animal, que conti amb l’autonomia

suficient per a fer .eficaç i creïble una nova política municipal en relació amb

la situació dels animals.

2. CAP A LA CONVERSIÓ ECOLÒGICA DE L’ECONOMIA LOCAL

2.1 Economia social, solidària i ecològica en una economia relocalizada i plural

Sense transformació de les pautes econòmiques actuals, no pot haver un veritable

canvi de rumb en l’ecologia. Més enllà de potenciar un consum responsable

(prioritat pels productes locals, evitar les transnacionals, conèixer la

procedència dels productes, rebutjar envoltures i objectes de vida efímera,

comprar productes ecològics, etc.), de reeducar la població en noves pràctiques

de simplicitat voluntària (comprar menys i millor: aquells productes i a

aquelles empreses que compleixin uns estàndards socials, laborals i ecològics

dignes), s’ha d’anar construint una alternativa que trenqui amb el sistema actual.

Els consumidors i l’ètica social i ecològica reclamen un desenvolupament urgent

de nous sectors econòmics: com: l’agricultura i ramaderia ecològiques, la pesca

sostenible; amb formació per a joves agricultors, amb facilitats per a la

comercialització a nivell local (eco-comprats, ecotiendas, cooperatives...),

potenciant el seu consum en centres públics (escoles...). També tenim dret a

conèixer el que mengem, on es produeix i que productes s’incorporen a la cadena

alimentària en qualsevol de les seves fases.

a) Per la relocalizació econòmica

• Reducció de l’escala, a nivell productiu i de consum i reconversió de la actual

economia globalitzada per anar avançant cap a unes economies locals eficients.

Passar de les concentracions de capitals a la regionalització i a diferents

modalitats de municipalització.

• Recuperar el principi ecològic de proximitat, minimitzar les distàncies en la

consecució d’una vida més sostenible.

• Aconseguir la major aproximació possible entre producció i consum donant

suport la constitució i el funcionament d’associacions i cooperatives de

productors-consumidors de productes ecològics.

• Suport a les petites, mitjanes empreses i autònoms dirigides

principalment a mercats locals, comarcals o nacionals.

• Les administracions públiques, començant per les locals, han de dedicar una

part significativa dels recursos a la realització de projectes locals, segons la

idiosincràsia de cada localitat. Aquestes inversions no haurien de ser inferiors

al 10% dels pressupostos anuals.

• Promoció de les empreses d’economia social i de tot projecte empresarial

intensiu en mà d’obra.

• Creació d’empreses de titularitat mixta – privada i pública, com mesura de

suport a emprenedors amb pocs recursos.

• Defensa del petit comerç, a través de polítiques compensatòries i formatives

b) Cap a un sector agropecuari ecològic

(Veure mesures dels apartats Mar i Litoral i Mitjà Rural).

c) Sistemes d’intercanvi locals

• Posada en pràctica de societats d’intercanvi de béns i serveis, per a això els

ajuntaments haurien d’aportar mitjos, infraestructures i recursos.

• Nova economia local i popular de la barata basada a intercanviar mútuament

treballs, coneixements o habilitats sense que intervingui els diners o

mitjançant la creació de monedes locals . Aquesta pràctica s'ha començat a

estendre tant en països “rics” (Europa, USA), com en països empobrits, com

Argentina, on ha arribat a haver 6000 clubs o associacions que participen en una

Xarxa Global de Barata amb més de 6 milions de persones beneficiàries i que

generen una activitat econòmica de prop de 10.000 milions de crèdits (moneda

pròpia) a l'any, que representen més de 3.000 milions de dòlars en béns i

serveis.

d) Noves formes de treball

• Flexibilitat de la jornada de treball en l'àmbit de l'Administració Local,

sense disminució dels salaris més baixos. L'objectiu no seria altre que

l'administració actués de manera ejemplarizante de cara al sector privat.

• Defensa del repartiment del treball en tots els àmbits – amb mesures de

compensació, allí on calgui, entès no com una solució definitiva al problema de

l'atur, sinó com la conseqüència lògica dels avanços de la tecnologia, que

estalvia treball humà.

i) La compra verda i justa

• L'administració pública compra a aquelles empreses que compleixin estàndards

socials, laborals i ecològics dignes.

• Estendre l'experiència “PASSOS DE BILBAO” (1999), impulsada pel ICLEI, i que

marqui la responsabilitat de les administracions públiques a l'hora d'indicar a

la indústria, el comerç, artesans i artesanes i persones consumidores quins són

els productes i els processos més ecològics.

• Impulsar els criteris següents: control de necessitat, control de substitució,

determinades prohibicions de compra, productes amb menys despeses de recursos i

productes reciclats, productes locals i de temporada i exigència de prevenció de

residus.

• Fer aplicar de forma efectiva el nou reglament de la Unió Europea sobre

l'etiqueta ecològica (DO L237 de 21-9-00).

• Promoció del comerç local/comerç Just . Atorgant facilitats i realitzant

campanyes de sensibilització

2.2 Fiscalitat ecològica

Fer de la sostenibilitat un resultat dels comportaments quotidians: aprovar

ordenances i plans que permetin modificar els comportaments de les

administracions i de les i els ciutadans, incentivant l’eficiència i l’estalvi

en la utilització dels recursos naturals i la prevenció en la generació

d’impactes ambientals.

a) Impulsar l’economia i la fiscalitat ecològiques com eines de la política

ambiental municipal: fent que la informació econòmica digui la “veritat”

ecològica dels impactes ambientals que la nostra activitat genera, i per altra

banda orientant el sistema impositiu a substituir els comportaments més

insostenibles i destinant els fons recaptats a inversions ambientals.

b) Ordenances que modifiquin les taxes i preus públics, així com els impostos

municipals, per a atorgar-los objectius ecològics.

c) Ordenances sobre criteris sostenibles i solidaris en la contractació

administrativa en ajuntaments, que valorin positivament en les licitacions

públiques les propostes que responguin a interessos ecològics, socials o de

cooperació per al desenvolupament internacional.

d) Establir un sistema de comptes ambientals i de càlcul de la petjada ecològica

que pugui desenvolupar posteriorment cada municipi, que permeti incorporar els

valors ambientals a la comptabilitat econòmica.

e) Taxa de tractament i eliminació de residus (“ecotasas”) : perfeccionament

d'aquesta figura fiscal i extensió a tots els municipis (en nom de la

simplificació administrativa podria considerar-se la seva emissió conjunta amb

l'IBI, però en rebuts separats, a més d’especificar els seus components).

Principi de “qui més contamina més paga”.

2.3 Finances locals social i ambientalment sostenibles

El desenvolupament de l’activitat municipal exigeix un marc financer suficient

que permeti la prestació de serveis a la ciutadania, al mateix temps que generi

dinàmiques d’equilibri social i mediambiental.

A.- Transferències de recursos de l'Estat.

• Transferir recursos de l'Estat corregir la situació actual i dotar als

Ajuntaments dels recursos públics suficients i adequats a la concreta prestació

de serveis.

• Introducció de criteris mediambientals en el càlcul per a la dotació

d'aquestes transferències de l'Estat en els Ajuntaments a més dels de població i

esforç fiscal per mitjà dels quals avui es determinen (per exemple, part del

pressupost municipal a serveis mediambientals o qualsevol altra ràtio

indicativa).

B.- Tributs locals.

Distingim entre tributs que la seva ambientalización pugui tenir efectes

incentivadores i aquells l'únic efecte dels quals és recaptador encara que

estiguin destinats a finançar despeses ambientals

B.1.- IBI (Impost de Béns Immobles).

• Bonificacions ambientals: determinar en l'ordenança reguladora de l'IBI una

sèrie de bonificacions sobre la quota de l'impost en funció d'elements com

l'estalvi energètic, aprofitament solar, sistema eficient, etc.

B.2.- IAE (Impost d'activitats econòmiques).

Per a nosaltres resulta imprescindible l'existència d'un impost local que gravi

l'activitat econòmica que es desenvolupa en la ciutat o el municipi.

• Revisió en profunditat de les tarifes del IAE, de manera que s'introdueixin

criteris ambientals. Això és especialment important pel que fa a l'activitat

industrial, on ha de fer-se palpable el principi de “qui contamina paga”.

• EL IAE ha de recollir com increment o decremento sobre la seva quota l'impacte

que les activitats comercials i industrials provoquen en la ciutat que és el seu

entorn més pròxim, així com els esforços i inversions realitzades per a

corregir-los o pal·liar-los.

• Les tarifes han de tenir com objectiu prevaler determinades activitats pel seu

positiu impacte social (per exemple aquelles generadores de llocs de treball per

mitjà de ràtios com persona/m 2 ) i aquelles amb millor comportament ambiental

(introduir ràtios d'emissions i abocaments).

B.3.- IVTM (Impost de vehicles de tracció motor).

• La inflexibilitat de l'impost genera problemes d'utilització ambiental.

Proposem una reforma que en la determinació dels cavalls fiscals dels vehicles

s'introdueixin criteris d'eficiència energètica i emissions contaminants.

• De manera immediata en l'ordenança reguladora ha d'establir-se un règim de

bonificacions en l'impost a vehicles de baix consum, que usen energies

alternatives, de baixes emissions, etc.

2.4 Empreses medioambiente i socialment responsables

a) Augmentar el pes de l'economia ambiental en els municipis, al ser aquest un

dels pilars bàsics de la modernització ecològica:

• Instal·lar empreses amb programes i certificacions de sostenibilitat ambiental

en els polígons industrials locals, així com donar suport la “ecologització” de

les activitats i empreses industrials ja existents en el municipi.

• Establir empreses d'I+D, els objectius de les quals d’investigació siguin de

naturalesa ambiental, en els Parcs Tecnològics.

b) Afavorir les empreses que recluten a temps compartit

c) Donar suport al sector de l’economia social (cooperatives, associacions sense

ànim de lucre i Societats Anònimes Laborals), tant per a la seva creació, com

per a la dotació de sòl o serveis, millor fiscalitat, assessorament legal, etc.

Donar suport la creació de noves empreses especialment per a cooperatives, SAL,

pymes i autònoms (amb exempció de cotitzacions a la Seg. Social , el primer any)

2.5 Del turisme de massa al ecoturisme de qualitat

TURISME. No podem obviar la importància socioeconòmica de l'activitat turística

en els municipis de l'Estat espanyol, ni tampoc el seu impacte, tant en la

demanda de recursos naturals com en la planificació del territori i d'altres

activitats econòmiques i socials. El turisme és per a no pocs municipis la seva

aposta estratègica de present i de futur per a garantir nivells de vida

creixents, però cal reconèixer els límits del seu desenvolupament, i treballar

des d'aquest moment en la generació d'alternatives.

a) Moratòria de construcció en les zones turístiques saturades.

b) Elaborar plans de protecció en les zones turístiques amb alt valor ambiental,

com parcs naturals i nacionals.

c) Ordenances municipals de foment del ecoturismo de qualitat.

d) Pla provincial o comunitari de foment del ecoturismo de qualitat.

i) En les zones rurals, potenciació del agroturismo com forma de complementar,

mantenir i reactivar el territori i l'activitat agrària i ramadera,

renaturalizar els rius i rierols, recuperar la vegetació ribereña, combatre

l'erosió, reforestar, etc..

3. EL MUNICIPI, ACTOR DE LA SOLIDARITAT I DELS DRETS PER A TOD@S

3.1 Un habitatge digne, accessible i ecològica per a tots i totes

Garantir l'accés a un habitatge digne i adequada a les necessitats de cada etapa

de la vida, sense hipotecar la vida, és a dir una nova cultura de l'habitatge.

La nova política de l'habitatge ha de tenir uns referents i objectius molt

clars:

• Donar compliment efectiu al mandat constitucional i al dret fonamental: que

tota persona ha de tenir accés a un habitatge digne.

• Adaptar l'habitatge als ingressos, la demanda i les necessitats variables de

la persona i del nucli familiar al llarg de la vida (espai disponible, diversos

usos i funcions i diverses formes de convivència).

• Regular i limitar els preus de l'habitatge i del sòl, tant en propietat com en

lloguer perquè sigui assequible per tots i totes.

• Facilitar la recuperació irehabilitació dels habitatges buits o

infrautilizadas.

• Un habitatge no és digna si no és sostenible i ecològica. Per tant , un

habitatge digne garanteix:

- l'accés a l'aigua i a l'energia neta i renovable (tant tèrmica com electríca)

- la salut mediambiental dels inquilins (lliure de materials cancerigenos,

químics; lliure de amiante, plom, mercuri; lliure de contaminació atmosfèrica,

acústica i de vibracions)

- la protecció dels ecosistemes (solidaritat intergeneracional per als futurs

inquilins i generacions).

Canvis normatius i noves polítiques públiques que tractin el problema de

l'habitatge de forma global.

a) Promoció i construcció d'habitatges protegits en règim de lloguer i

d'habitatge assistit. Així com aplicació d'ajudes als col·lectius més

necessitats (cap a un dret exigible a l'habitatge).

b) Ampliar el mercat de lloguer amb diverses tipologies d'habitatge amb preus

assequibles i adequats a tots els nivells econòmics i a totes les situacions

socials. Garantir el cobrament dels lloguers, facilitar la mobilitat en el marc

del PLA D'HABITATGE ASSEQUIBLE I ECOLÒGICA.

c)

d) Garantir els criteris de salut mediambiental en els habitatges (lliure de

materials cancerigenos, químics; lliure de amiante, plom, mercuri; lliure de

contaminació atmosfèrica, acústica i de vibracions). Les normes de l'edificació,

de la seva qualitat, dels requisits d'habitabilitat, d'instal·lacions i serveis

privats i comunitaris: fomentar l'arquitectura bioclimática i l'estalvi

energètic.

i) Avaluar de forma mes exigent els criteris de sostenibilitat mediambiental , i

molt especialment evitar per tots els mitjans que es destrueixi els litorals i

patrimonis naturals.

f) La barreja de tipologies residencials : zonificaciones residencials menys

rígides, que fomentin la combinació de diversos tipus d'habitatges, de diferents

estrats socials, de diferents edats, en un mateix territori.

g)

h) Regular i limitar els preus de l'habitatge i del sòl , tant en propietat com

en lloguer perquè sigui assequible per tots i totes.

i) Reforma de la legislació d'arrendaments urbans , a més d'establir noves

modalitats de contractes d'arrendament i procediments jurídics que fomentin

l'arrendament d'habitatges de nova promoció –pública i privada– i de segona mà.

Garantir la recuperació dels habitatges llogats pels seus propietaris, en cas de

necessitat.

j) Major control del frau immobiliari i la corrupció polític-immobiliària .

Regulació del mercat immobiliari de promoció privada i de promoció pública local

i autonòmica: facilitar sòl a preus assequibles i recursos financers per a la

promoció i la construcció. Prioritzar les promocions que estableixin convenis

amb les administracions públiques, per a la participació en els programes i

actuacions del PLA D'HABITATGE ASSEQUIBLE I ECOLÒGICA.

k) Supressió de traves a la autoconstrucción i foment del cooperativismo.

l) Reforma del mercat hipotecari i en concret dels instruments de finançament

del mercat immobiliari: noves modalitats de préstecs hipotecaris i dels

procediments de cobrament (moratòries, subrogacions substitucions, avals i

garanties públiques...).

m) Incentivar els Mecanismes de participació ciutadana a l'hora de dissenyar els

plans d'actuació urbanística (veure Participació Ciutadana).

3.2 Societat plural, integració i interculturalidad

La desigualtat d'oportunitats i de gènere, la situació precària de molts dels

nostres majors, la marginació social – en particular dels col·lectius

d'immigrants, la inseguretat ciutadana... Tots aquests problemes tenen com causa

l'absència de justícia social, pel que no és estrany que alguns d'ells es

relacionin entre si, agreujant-se mútuament. Aquells que pensen que gens es pot

fer s'equivoquen. Amb un mínim de voluntat política, és possible crear les

condicions bàsiques cap a una societat plural. Les següents mesures, en

interacció amb moltes de les exposades en els altres apartats, poden ser el

primer pas.

a) Programes de sensibilització a l'equitat de gènere en les escoles.

b) Programa d'integració d'immigrants, minories etnicas i grups d'exclusió

social, unit a polítiques actives de sensibilització ciutadana i educació per a

la tolerància, interculturalidad i convivència respectuosa amb els individus que

pels seus caracteristicas personals (discapacitats físiques, mentals o

intel·lectuals) entorn cultural o context socioeconòmic tenen risc d'exclusió o

marginació.

c) Reconèixer els drets de reunió, associació, vaga, assistència lletrada, accés

a la sanitat i a l'educació dels immigrants indocumentats. Promoure la

convivència intercultural i potenciar el paper assessor d'organitzacions

d'immigrants i ONGs en la política d'immigració.

d) Crear oficines municipals d'informació i suport a immigrants incorporant a

més la perspectiva de gènere, al presentar les dones immigrants més riscos, en

general, de caure en l'exclusió social.

i) Potenciació dels serveis socials, amb especial atenció a les campanyes

educatives i a la inserció soci-laboral.

f) A través del Tercer sector, amidades de suport a la Tercera edat, que

permetin als ancians i a les ancianes dur una vida digna integrats en el seu

propi entorn social.

g) Constituir observatoris municipals de la realitat social, que realitzin una

anàlisi de la situació del municipi des de la perspectiva de la cohesió i

inclusió social, i de les mesures adoptades per a combatre l'exclusió amb una

especial atenció a aquestes tres perspectives:

• La de gènere, elaborant indicadors de seguiment i interpretació de les

ciutats i pobles de Catalunya des del punt de vista de les dones, realitzats amb

una metodologia participativa de les seves associacions.

• La de les i els immigrants, incloent també a menors

• La de les diverses formes de pobresa, entenent aquesta com el resultat al que

es pot arribar a través de diferents vies, que hem de detectar per a afrontar

adequadament amb estratègies específiques.

h) Ordenances municipals sobre salut i habitatge, amb mesures específiques per a

aquells barris on els serveis urbans no garanteixin uns estàndards d'higiene

salubritat i habitabilitat.

i) Plans provincials de qualitat i recolzo en l'educació, que atenguin

especialment a aquelles habilitats que es constituïxen en “interruptors” en el

procés formatiu i educatiu (lectura, utilització de noves tecnologies...).

j) Facilitar la mobilitat dels sectors socials amb més problemes per a això i

més depenents dels serveis públics, amb mesures com: Congelació del preu del

bitllet de transport públic. Transport gratuït per a joves, aturat, pensionistes

i altres col·lectius socials desfavorits.

3.3 Dret universal de ciutadania (ciutadans i ciutadanes d'Europa i del Món)

a)

b) Ordenances municipals de regulació dels drets dels i les treballadores del

sexe.

c) Ordenances municipals que regulin els drets de les parelles de fet.

d)

i) Foment de les llengües i cultures minoritàries

3.4 Per una solidaritat Nord-Sud

Existeix un intercanvi desigual entre Nord i Sud, en termes mediambientals i de

sostenibilitat planetària: un deute ecològic. És temps d'associar a l'actual

model de producció industrial, el consumisme, la producció exhaustiva de residus

i l'emissió de gasos d'efecte hivernacle per part del Nord, a la necessitat

moral i econòmica que aquest repari les conseqüències nefastes que aquest model

té sobre les poblacions del Sud. En interacció amb moltes propostes precedents,

és el nostre deure a nivell local, en els municipis, actuar per la justícia

global i la solidaritat Nord-Sud. En altres paraules un Ajuntament sense Fronteres.

k)

l) Suport a projectes de cooperació al desenvolupament que fomenten iniciatives

ecològiques i socials i valors de pau i solidaritat.

m) Avaluació de la política de cooperació de l'ajuntament.

n) Engegar dispositius d'informació i transparència sobre l'ús dels fons

destinats a la cooperació internacional.

o) Promoció per part de les administracions públiques d'aquells productes amb

etiqueta de comerç just per a anar arribant pas a pas a una nova forma de

consumir per a assolir que el Comerç Just no sigui alternatiu, sinó que tot el

comerç sigui just i compleixi uns principis de justícia.

p) Quan es dóna el cas, oficina de cooperació internacional en Diputacions

Provincials, que canalitzi l'ajuda al desenvolupament de la millor forma

possible, analitzant la virtut de fórmules com agermanaments amb ciutats del

Sud, i obrint la cooperació internacional realitzada pels municipis a la

participació i control ciutadans. AL mateix temps, a través d'aquesta oficina es

desenvoluparan campanyes de sensibilització ciutadana sobre el problema global

d'exclusió.

q) Engegar programes de transferència tecnològica i sistemes de producció neta

en la cooperació internacional.

r) Obrir fòrums locals permanents de debat i participació sobre els efectes i

problemes de la globalització.

4. CAP A LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA, TRANSPARÈNCIA I INFORMACIÓ

4.1 Democràcia participativa activa

INSTITUCIONS PER AL COGOBIERNO MUNICIPAL DE LES I ELS CIUTADANS. La participació

no es pot limitar només a l'elecció de representants, ni tan sols a la presa

directa de decisions (de forma excepcional, i en casos molt concrets), sinó que

ha d'afectar a la majoria dels àmbits del govern local. En la democràcia, tal

com l'entenem, les i els ciutadans haurien de tenir la possibilitat de

participar en la presa de les decisions polítiques que els afecten. Per això és

necessari establir un sistema permanent de participació i d'intercanvi

d'informació entre l'Ajuntament i els ciutadans, no només a través del moviment

associatiu, sinó també de manera individual. El caràcter local de la política

municipal afavoreix la diversitat, fins i tot la seva concepció com “laboratori

de participació i innovació social”.

a) Suport al moviment associatiu, sense favoritismes, i participació del mateix

en organismes autònoms municipals i en comissions sectorials.

b) Possibilitar la formulació d'iniciatives legislatives populars de caràcter

local, protegides per un mínim del 3% dels/as ciutadans/as, per a elevar al Ple

de l'Ajuntament mocions o propostes de competència municipal.

D'altra banda, és necessària una millor organització administrativa, que permeti

reduir al màxim l'impacte de la burocràcia en les relacions entre la societat i

les institucions així com assegurar la transparència total i a tots els nivells

dels processos de decisió i administratius i lluitar contra la corrupció:

s) Govern Digital i Administració Digital, aprofitant les noves tecnologies per

a una comunicació directa dels/as ciutadans/as amb els representants polítics i

l'administració. Mesures que garanteixin l'accés a les noves tecnologies de la

informació a les persones amb menys recursos.

t) Establiment de lleres reglamentàries perquè els ciutadans puguin exposar les

seves propostes i demandes, incloent la possibilitat d'interpel·lar directament

a l'alcalde.

o) Triar un dia a l'any com dia de debat ciutadà sobre l'estat del municipi.

v) Informació i control ciutadà del desenvolupament i ordenació urbanística del

municipi.

w) Constituir Ajuntaments de barri en les ciutats de més de 100.000 habitants,

que suposin un avanç real en la descentralització de serveis i que afavoreixin

la participació en el govern de la ciutat a l'acostar-se les institucions a les

i els ciutadans.

4.2 Reforma dels governs locals

ELS VERDS plantejaran en el pròxim període legislatiu la necessitat de MODIFICAR

LA LLEI DE BASES DE RÈGIM LOCAL així com les lleis municipals de les Comunitats

autònomes amb competències en matèria de règim local, i el conjunt de lleis

sectorials que afectin a temes d'interès local i territorial, per a construir un

nou model de poder local en l'estat espanyol, concordant amb el qual es dóna en

tota la Unió Europea , amb la voluntat de fer efectius els següents principis i

objectius generals:

a) Situar els drets i les necessitats de la ciutadania, agrupada en

col·lectivitats de base territorial i la seva cobertura amb nivells de qualitat

homogenis. Com primer referent i condició de totes les assignacions

competencials, de distribució de recursos i de prestació de serveis públics.

b) Aplicar de manera efectiva els principis d'autonomia i subsidiarietat en

l'assignació i distribució de competències i recursos, entre els diversos

nivells polític administratius (és a dir, en els quatre nivells bàsics: local,

regional, estatal i comunitari europeu). L'àmbit polític administratiu del poder

local ha de disposar de competències i de recursos suficients per a incidir de

manera immediata, determinant o significativa, en l'ordenació i gestió dels

serveis que afectin a la seva col·lectivitat i territori.

c) Totes les administracions que configuren el poder local tenen la seva

legitimació en un únic procés electoral local específic, que pren com base el

municipi i que, en tots els nivells i organismes de caràcter local, respecta els

criteris de representativitat dels territoris inclosos en la seva demarcació,

amb la màxima proporcionalitat i representativitat política.

d) Aplicar el principi de subsidiarietat dintre de l'àmbit propi de l'autonomia

local, de manera efectiva i asimètrica. Les competències i serveis s'han de

prestar sempre a través d'aquella institució polític administrativa del poder

local que, sent la més pròxima possible a la persona, garanteixi la prestació,

en funció de les dimensions territorials i demogràfiques i dels recursos humans,

tècnics i econòmics disponibles.

i) El poder autonòmic, el govern de l'Estat i la Comissió Europea han d'estar

legalment obligats a fer efectius els principis de cooperació, assistència,

coordinació, informació i lleialtat institucional en relació amb els poders

locals –i viceversa– en l'exercici de les competències definides legalment.

f) La legislació local ha de garantir que tots els municipis, fins i tot els més

petits, disposen d'unes funcions, facultats i serveis mínims en tots els seus

ambients competencials locals: gestió directa o indirecta de la totalitat o part

dels serveis: intervenció en la planificació o execució que correspongui a

altres nivells de l'administració local o del govern autonòmic, estatal o

comunitari europea, en qualsevol de les formes de col·laboració i cooperació

entre administracions del mateix nivell competencial o de caràcter autonòmic o

estatal.

4.3 Convivència, justícia de proximitat i resolució pacífica dels conflictes

La justícia ha de garantir la tutela judicial efectiva, la qual cosa ara per ara

no és del tot real. Amb aquest objectiu és necessària una administració que

respongui a criteris d'eficàcia, agilitat i proximitat. Plantegem, des d'una

òptica de radicalitat democràtica, la creació d'una justícia municipal o de

proximitat, que hauria d'incloure les següents particularitats:

a) La reorganització dels actuals jutjats de pau. Augmentar les seves

competències per a resoldre conflictes veïnals i procedir a la conciliació de

les parts.

b) Que el jutge o la jutgessa hagi de ser llicenciat o llicenciada en dret,

amb experiència suficient, a proposta pel ple municipal i nomenat per la Sala de

Govern del Tribunal Superior de Justícia. La seva demarcació i planta judicial

hauria de coincidir amb el terme municipal, llevat de en les ciutats amb

districtes descentralitzats, on coincidiria l’àmbit amb cadascuna d’aquests.

c) Que en les grans ciutats es pugui constituir el Consell de Justícia Municipal

amb representacions judicials de les diferents administracions i d’entitats

professionals i socioeconòmiqes.

d) Ha de ser una justícia gratuïta, amb processos ràpids i fonamentalment orals.

i) El seu finançament ha de ser a càrrec de l’administració autonòmica i

estatal, mentre que els municipis aportaran locals i personal administratiu.

f) Haurien de conèixer, com exemples més significatius, assumptes d’ordre civil, com la mediació i conciliació, reclamació de deutes inferiors a 600 euros.,

defensa de persones consumidores, judicis sobre propietat horitzontal

–impugnació d’acords de junta de propietaris i propietàries, execució d'acords

comunitaris, etc.–, mesures cautelars urgents en matèria de família; d'ordre

penal , les previstes en el CP i la LECr pels actuals jutjats de pau –ex.:

maltractaments tipificats de faltes, faltes per robatoris fins a 600 euros–,

certs delictes sobre béns públics, de la circulació de vehicles en vies urbanes,

robatoris de baixa intensitat com “l'estirada", conduir sota l'efecte de drogues

o alcohol; de l'ordre contenciós-administratiu , processos que tinguin per

objecte la imposició de sancions municipals fins a 600 euros, imposició directa

de sancions per infraccions de trànsit i seguretat vial en vies urbanes, amb

tramitació municipal.

g) Aquesta proposta necessitarà de canvis legislatius, com, la modificació de la

Llei orgànica del poder judicial, les lleis processals civil, penal i

contenciós-administrativa, el Codi Penal , la Llei orgànica de cossos i forces

de seguretat, i la Llei de trànsit i seguretat vial.

Els nuclis urbans són avui un espai heterogeni on cal organitzar la convivència

de diferents realitats i interessos (urbanístics, socials, econòmics, culturals,

convivenciales…) i on trobem realitats urbanístiques o barris de perfils

diferents i amb persones d'estatus socials i econòmics diferents.

h) La seguretat no pot basar-se exclusivament en més serveis policials o més

justícia penal . Són necessàries polítiques públiques transversals de prevenció,

d'inclusió social, de reducció dels factors de risc, de serveis públics de

qualitat.

i) Potenciació de la participació ciutadana en l'elaboració de polítiques de

seguretat són imprescindibles.

j) El bon funcionament policial s'ha de complementar amb la posada en

funcionament de la justícia municipal o de proximitat.

k) Model policial integral que afavoreixi l'eficàcia i l'eficiència i que

contribueixi a sumar esforços, humans i tècnics, per a la coordinació i

cooperació policial entre els cossos i forces de seguretat de l'Estat i les

policies locals, que respongui a la demanda de la ciutadania, convertint la

seguretat ciutadana en un servei públic de qualitat.

l) Les Juntes Locals de seguretat són el marc idoni on desenvolupar en l'àmbit

local els plans estratègics de seguretat, l'elaboració dels mapes de

delinqüència i la coordinació dels diferents cossos policials.

m) Els alcaldes o alcaldesses han de ser l'autoritat única en els municipis, en

matèria de seguretat ciutadana sent les Juntes Locals de seguretat l'instrument

de treball.

4.4 El municipi com nucli de la societat de la informació

La implantació de les tecnologies de la informació (TIC) a les ciutats i la seva

generalització i extensió als diferents àmbits de la vida social

–administracions públiques, activitats econòmiques, formatives i de temps

lliure, vida domèstica– s'ha de fer pensant també en la contribució decisiva que

poden donar a la SOSTENIBILITAT de la vida urbana, en un doble sentit:

a) Plans municipals per al desenvolupament de la ciutat de la informació, que

afavoreixin la incorporació de les i els ciutadans a un ús quotidià de les noves

tecnologies de la comunicació. El pla contarà amb els següents objectius:

• Accés a Internet al 100% de la població.

• Universalizar l'accés a la xarxa i als serveis informàtics municipals.

• Crear una Intranet participativa amb connexió amb els agents socials del

municipi en tots els ajuntaments.

b) Pla municipal de desenvolupament de la democràcia en xarxa, amb les següents

mesures:

• Informació i política municipal per a incentivar la participació política a

l'augmentar la informació sobre els assumptes municipals i la facilitat d'accés

als mateixos: la retransmissió per Internet dels plens municipals, l'accés a

documentació clau com planejaments, propostes, documents tècnics, plans, etc...

la possibilitat de sol·licitar documents o altres suports tous a les oficines

tècniques corresponents...

• Participació política oberta.

- Xats periòdics de l'alcalde, almenys coincidint amb els debats de l'estat de

la ciutat.

- Bústia de preguntes de les i els regidors-delegats.

- Sessions públiques de control, i comissió de peticions ciutadanes.

- Fòrums d'opinió sobre política municipal.

- Es realitzés l'adscripció al sistema DONEM, un sistema d'i-democràcia

sustentat per la Comissió Europea.

• Exercir la democràcia en Internet, utilitzant experimentalment el vot

electrònic i els referèndum municipals per ordinador, reclamant les reformes

legals necessàries per a la seva vàlida implantació.

4.5 Mitjans de comunicació públics plurals i independents

En un context de forta concentració i globalització mediàtica, Els Verds entén

la comunicació local (periòdics, revistes, ràdios, televisions o Internet) com

un fenomen que permet enfortir i incentivar uns hàbits democràtics i una cultura

de la participació entre la ciutadania. Així mateix, vam considerar que poden

contribuir a una revitalització de la vida associativa, social o econòmica del

municipi.

• Els Ajuntaments, com poder democràtic més pròxim a la població, han de tenir

dret a impulsar uns mitjans de comunicació propis. S’ha de garantir, per tant,

(tal com preveu l'actual llei de televisions locals) l’accés dels ens locals a

freqüències de ràdio i televisió. Així mateix, s’ha de garantir el dret d’accés

dels mitjans locals de titularitat pública a les xarxes de cable de fibra òptica

que operen en els municipis en qüestió.

• Els Ajuntaments, així mateix, han de poder participar en els processos

d’adjudicació de freqüències de ràdio o televisió de proximitat de titularitat

privada, l’àmbit de la qual d’emissió afecti al seu territori.

• Els ens locals han d’impulsar i garantir uns mitjans de comunicació de

titularitat pública que siguin rigorosos, plurals i independents. Per a

assegurar això, ELS VERDS proposem la creació d’uns Consells Municipals de la

Comunicació , amb competències sobre tots els mitjans de titularitat pública,

amb presència no solament de totes les forces polítiques representades en el

consistori, sinó també amb la participació del teixit social i cultural del

municipi i dels professionals d’aquests mitjans de comunicació . La funció

d’aquest haurà de ser la de garantir uns mitjans de comunicació plurals, amb

independència informativa i de qualitat.